dijous, 29 de novembre del 2012

Entrenament mental


No m'allargaré massa avui, hi ha molta feina i el dia no té prou hores... això és bona senyal per això, seria pitjor el contrari!

Definitivament ja sé què va passar el setembre passat. Em vaig fer mal i no vaig poder acabar el campionat d'espanya i vaig haver de deixar passar l'oportunitat d'anar amb la selecció. Vam pensar que 3 setmanes de vacances serien suficients perquè marxés el mal del peu (periostitis apart...), però no ha sigut així. Poc a poc ha anat tornant a apareixer, bé, de fet no va acabar de marxar mai...
Una visita a la doctora especialitzada en esports i una resonancia han fet apareixer paraules com "edema ossi" o "fractura per estrès"... no m'agrada... però és una resposta al perquè de tot plegat.
Els que em coneixeu sabreu que "l'enfadamenta" que això em provoca és dificilment calculable. Un mes sense apoiar el peu al terra es farà llarg (sort que puc fer xip xap i pedalar una mica...).
Només diré dues coses:
1. La propera entrada que fagi al blog serà per dir que estic bé, fins llavors no escriuré res perquè... perquè no vull. No em ve de gust dir res que no sigui un "problema resolt".
2. Tot el que està passant des de fa més d'un any no és dolent, és molest, però no dolent... direm que és un entrenament mental... un bon entrenament.
Espero tornar a escriure aviat!


dimecres, 21 de novembre del 2012

"Buen sabor de gusto"

Hola a tothom!! Avui no ha sigut un dia normal!!,  bé... al principi si... Ha tocat matinar, anar a nedar i agafar la bici just després... quin fred!! A les 11 una mica d'universitat, dinar a les taules d'allà mateix i pràctiques de 3 a 6... Fins aquí tot bé... és més, a les 6:15 havia d'anar a David Serra Fisioteràpia... la qual cosa s'agraeix... però si quan estàs sortint de l'habitació et trobes amb un tal Javi Gomez Noya el dia passa de ser normal tirant a mogut a ser un dia "con final feliz" o menys ben dit... un dia que et deixa un "buen sabor de gusto" (frase mítica de la gran Judit Ignacio).
Bé no hi ha temps per més, us deixo la foto que demostra els fets. He intentat triar la que es veiés menys que m'està caient la baba... no se si n'hi havia alguna de decent!
Apa ànims que ja estem a dijous gairebé!!


PD: No cal que digui que la fama d' humil i amable no la té perquè si... tot un senyor... i tota una bèstia!!

diumenge, 18 de novembre del 2012

It's raining men!!

Cap de setmana mooooolt passat per aigua, sortíem amb bicicleta dissabte i mica a mica anàvem quedant xops (no se si de la pluja o de la suor). Quan sortim tots junts per alguna extranya raó el ritme s'anima i s'anima... i ens agrada! Ja us vaig dir que aquest any les sortides amb bici seran dignes de guió de pel.lícula de Holliwood... sort que de moment no toca que vagin fort... que no vol dir que els altres no hi anem.
A la tarda una mica de run per terres del Maresme;  crec que és el lloc per on més m'agrada córrer: sorra, pla, amb el mar al costat i sempre hi ha gent curiosa (o una mica rara) per allà que fa que tot passi més ràpid.

Diumenge pedalada en solitari, bé... sol amb la pluja un altre cop, no ha parat en tota l'estona. A Parpers, quan jo ja anava una mica tocat, m'he trobat una noia caminant amb la bicicleta al costat, havia punxat. He parat i hem intentat canviar la càmera ja que ella no podia  però,  tornava a punxar i no tenia res "clavat", devia tenir la llanta malament... o vés a saber tu què. La pobra ha hagut d'anar caminant fins a casa seva i era de Vilassar... m'ha sabut greu però no podia fer res més...
A la tarda intent d'estudi, intent de siesta, intent de fer algo productiu... però res... és que tinc una nyonya a sobre brutal! Es comença a notar una mica el cansament, les setmanes ja no són lights, però d'això es tracta, no em queixo pas! 
Res més, que tingueu bona setmana, que no plogui gaire i que arribem mig sencers al cap de setmana que ve si pot ser!

divendres, 16 de novembre del 2012

Keep going


Divendres perfí! No he pogut escriure res en tota la setmana, ha estat de bojos! Entrenos i uni al màxim dilluns i dimarts. Dimecres... el meu cervell va decidir fer vaga... potser va quedar una mica KO després del swim del matí... Dijous pèrdua de la cartera el que va portar a un caos absolut i un stres seriós. Divendres... divendres ha sigut qüestió de sobreviure!

                                      

En definitiva, ja estem a la 5a setmana d’entrenaments i cada cop les coses van millor. Entrenar natació amb els nedadors crec que ha sigut un encert ja que tot i que vaig una mica més cansat del compte i potser no queda tanta energia per la bike i el run crec que donarà una bona base per l’estiu... aixecar-se a les 5 fa que a les 6 de la tarda estigui mort...tot i així m’agrada tornar-me a sentir una mica nedador, però sense pressió aquest cop!
Apart d’això sembla que els “meus mals de cames”  mica en mica van disminuint. Segueixo fent exercicis de reforç, anant al fisio un o dos cops per setmana, passant-me el rulo i estirant com cal... i corrent sempre amb el fre de mà (tot i que reconec que algun dia no puc aguantar i el trec).
Res més, espero poder sortir amb bike demà amb el MBteam, cada dia l’equip té més bona pinta, crec que hauré de dedicar una entrada perquè els coneixeu tot i que molts d’ells no necessiten presentació!
Bon cap de setmana a tots i molta sort als cerdanyolencs que van a fer la marató de València!!

PD: la foto és de Banyoles feta per Marcus Baker... ja tinc ganes de “festa” un altre cop!

dijous, 8 de novembre del 2012

Cap de setmana complet...setmana caòtica!


Ja tornem a ser aquí! Després de 4 dies amb exàmens i més exàmens, molt estudi i bastant colapse mental ja sóc “lliure”...tinc les neurones una mica fetes caldo però això ho arreglarà el cap de setmana.
Primer de tot volia explicar una bona experiència viscuda el cap de setmana passat quan vaig poder visitar, un dia gairebé sencer, el “Trainning camp” que feia en Miquel juntament amb Wefeel a Tossa de Mar. Vam anar amb bici per unes carreteretes maquíssimes i vam poder córrer i aprendre uns quants exercicis de tècnica nous amb en Miquel. A més a més vam poder gaudir d'una sessió de gimnàs de les “completitas completitas” a càrrec d’en Ruben,  ja cap al tard.  Tot això molt tranquil·lament però aprenent aspectes importants de la pretemporada. Només us dic que mentre anàvem pedalant comentàvem: “quan ens jubilem hem de comprar una casa aquí”... era un paradís!


Més enllà d'això com ja us he explicat, setmana boja d'exàmens on s’entrena una mica com es pot però al final, com a mínim en l’aspecte esportiu, no ha sigut cap catàstrofe.
Finalment volia explicar una molt bona notícia que em fa realment il·lusió. A partir de la setmana vinent entrenaré la natació amb un grup de júniors i infantils de Sabadell. Segurament estaré amb ells uns quants mesos. Realment vaig acabar una mica tocat quan vaig decidir deixar la natació, però he tingut temps d'agafar forces i ganes de tornar a aixecar-me dia si i dia també ben d'hora ben d'hora. Tot i això, crec que aquest any i mig d'entrenaments més aviat sol a l’aigua no han sigut en cap cas negatiu, tot té coses bones i dolentes però ara el que vull és això i gràcies a en Miquel i als entrenadors del CNS serà possible.
Que passeu molt bon cap de setmana i els que sortiu amb bici... abrigueu-vos que aquesta setmana jo he estrenat la congelació de peus temporada 2012-2013!

dijous, 1 de novembre del 2012

HELP

Us explicaré una història. Abans de començar, vull dir que sé que el que ara explicaré no és un problema vital, però jo crec que els problemes són més o menys importants depenent de la persona i depenent de la situació amb la que et trobis, és per això que problemes no vitals poden arribar a ser com a mínim preocupants.

Fa un any i sis mesos que vaig començar a fer triatló. Me'n recordo del meu primer dia, amb en Miquel i en Paco, vam nedar i vam anar a córrer 1 hora. Vam fer uns 15 km amb alguns canvis de ritme... quan vaig arribar vaig notar una petita molèstia a la tíbia i als bessons... no sabia ben bé què era i vaig pensar tant jo, com tots, que era normal que després de nedar durant 13 anys, em fessin mal les cames quan corrés.

A dia d'avui, miro enrere durant aquest any i he passat molts moments bons i menys bons, però una de les coses que em ve al cap és que no he pogut tornar a córrer MAI com aquell dia. De fet, no he tornat a fer mai 15 km. No se si és periostitis o sobrecàrrega o qualsevol altra cosa que se'm pugui acudir però nois... n'estic fart! Encara vaig amb la roba de córrer, vinc de la platja, de trotar durant 13 minuts a 5:30 el km i tornant caminant fins al cotxe (vaig amb cotxe fins a la platja per no haver de córrer ni 1 km sobre asfalt). No se què pensar. Tinc molts motius per ser feliç i ho sóc, però no esportivament. Esportivament em trobo davant d'una situació on he trobat el meu esport, el que em fa content i el que em fa disfrutar però alhora em trobo davant d'un esport que no puc fer com vull i on no veig la solució, ni jo, ni qualsevol de les persones que han intentat trobar-la.
L'últim any, he visitat 6 fisioterapeutes diferents (em moltes ocasions), grans professionals tots i cada un d'ells, 3 metges (traumatòlegs, especialistes esportius...), 2 osteòpates, he demanat consell a molta gent i he fet el que tots m'han dit metòdicament. He descansat mesos sense fer ni una passa, m'han clavat agulles, m'han passat ganxos, "tecar", massatges, gel, calor, apretades... Els meus pares m'han comprat 7 parells de bambes de córrer diferents, a quina millor. He anat a 3 podòlegs diferents on m'he fet 3 plantilles "última generació" que ho havien de solucionar tot. A dia d'avui no he fet ni una punyetera passa amb cap de les dues cames sense notar una molèstia ja sigui gran o petita al bessó, tibial, soli, tíbia... No trobo arguments que em facin pensar que tinc la solució. Sóc pacient, no tinc pressa, tinc il.lusió... però NO TINC UNA SOLUCIÓ. Necessito una solució JA  perquè això no és coherent. A la platja veig gent gran, jove, que corre millor, que corre pitjor, que està en forma, que no està en forma i tots corren... algú em pot dir perquè jo no? No vull fer 90 km a la setmana  fent 3 dies de sèries a menys de 3min/km... vull sortir a fer 40 minuts trote, arribar a casa, i no estar notant el cor a les tíbies.
No necessito ànims, ni vull fer llàstima a ningú, nomes vull una solució. Si us plau.


dissabte, 27 d’octubre del 2012

Diversió i agonia: BATEGOPERTU


Nois i noies...espectacular.
Tot començava ahir a la nit amb un sopar amb tots els  del Club d’atletisme i triatló del Cerdanyola als quals tindré la sort de poder donar un cop de mà en el tema de la natació... que es vagin preparant... jejeje. El sopar es va allargar una mica més del compte i vaig arribar a casa gairebé a les dues, vaig caure fulminat i no vaig ni pensar en la cursa de l’endemà.
7:50 sona el despertador, poso l’automàtic i amb moltes ganes i molta son vaig tirant cap al Tibidabo ja que a les 10 es donaria el tret de sortida de la cursa “Bategopertu”. Només arribar ja es veu ambient. Intento buscar a en Joan i la Virginia amb els que havia quedat i després d’agafar la samarreta i saludar a uns quants companys i coneguts anem amb en Joan trotant fins el primer segment de baixada... arribem i pensem...ens han près el pèl!! Només començar una gran baixada de les que “fan por”!,  preferim no mirar massa cosa més no fós cas que anés a pitjor. Fem uns quants exercicis de tècnica mentre tornem a la zona de sortida i ens preparem.
A les 10 en punt sona el compte enrere;  era la meva segona cursa a peu i la primera “no plana”,  per tant em poso al darrera de Miguel Quesada i Reyes Estévez... realment em costa creure que vaig amb ells encara que siguin els primers 500 metres... a tot això just abans de començar la baixada veig que baixen un pelet el ritme i penso... noi... “de perdidos al río”... els avanço i em tiro sense pensar en res més que en “sobreviure” a allò... va arribar a un punt que no controlava res... però bé, al final arribo sencer al començament del pla. Miro enrere i no veig ningú, el primer que vaig pensar, lògicament, va ser que ja m’havia equivocat de camí, però no!!, un voluntari em va dir que anava tot correcte. Entorn  el Km 2,5 veig que tant en Reyes com en Miguel se m’acosten i poc després en Miguel em passa com una moto...semblava que volés... en Reyes es queda a uns 40 metres meus i així fins gairebé al final, on miro enrere i ja no veig ningú, això em tranquil·litza tot i que gairebé al final veig un atleta que venia fortíssim però no hi ha més recorregut... s’acaba la cursa. Contentíssim però bastant grogui, amb la periostitis “on fire” i mal de tot , intento fer una mica de bona cara... cosa que costa molt en aquell moment. Ajuda un bon habituallament a l’arribada amb uns dònuts que s’agraïen moltíssim i una entrega de premis maquíssima amb Barcelona de fons.
A la tada una mica de piscina a Calella i cap a Sabadell una altre vegada!
Gràcies a tots els que heu animat i organitzat tot això i espero tornar l’any que vé i  acabar una mica més sencer... i tan de bo un lloc més amunt!

PD: se m’estan tancant els ulls, avui no faré traducció perquè tinc moooolta son, si algú no ho entén que m’ho faci saber i jo ho faig... i sinó aquest cop... google translate!! :)

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Ba-Tec, Ba-Tec, Ba-Tec!!



CATALÀ:
Bueno bueno... la cosa es comença a posar interessant, després d’uns quants dies amb unes agulletes ben xules tot es comença a posar a lloc. Alguna sortideta amb bici, algun trote pel riu (el qual ja m’ha fet venir una mica de periostitis però... està controlat crec...) i sobretot piscines i piscines. Com es normal, on més ràpid he començat a fer coses ha sigut a l’aigua ja que en aquest medi gairebé no hi ha cap perill de lesiló (només faltaria que ara m’agafessin mals per nedar!!).
Tot i això ja començo a tenir ganes de “enxixar” una mica les cames i per això m’he buscat plans de cap de setmana! Com ja us vaig dir faré la cronoescalada al Forat del Vent a Cerdanyola diumenge però a més a més aprofitant que tenia una mica de “run” dissabte, m’he apuntat a una cursa solidària pels voltants del Tibidabo en favor de les cardiopaties congènites, en tinc moltes ganes i és un motiu que em fa especial il.lusió.
Res més, s’acosten els examens i hi ha feina per donar i regalar! Cuideu-vos tots!



CASTELLANO:
Bueno bueno... la cosa se empieza a poner interesante, después de unos días con unas interesantes agujetas todo se empieza a poner en su sitio. Alguna salida en bici, algun trote por el río (el cual me ha hecho aparecer un poco de periostitis... la cual creo que esta controlada...) y sobretodo piscinas y piscinas. Como es normal, donde más rápido he empezado a hacer cosas es en el agua ya que es en este medio donde casi no hay posibilidades de lesión (sólo faltaría que ara me cogieran dolores por nadar!!).
Como ya empiezo a tener ganas de “enxixar” un poco las piernas me he buscado planes para el fin de semana. Como ya dije haré la cronoescalada en el Forat del Vent en Cerdanyola el domingo pero a parte de ésto, aprovechando que tenía un poco de “run” el sábado, me he apuntado a una carrera solidaria alrededor del Tibidabo en favor de las cardiopatias congénitas, tengo muchas ganas y este motivo me hace especial ilusión.
Nada más, se hacercan exámenes y hay faena para das y tomar! Cuidaros!


divendres, 19 d’octubre del 2012

Si però no...


CATALÀ:

Senyors ja tenim el cap de setmana aquí! I ja tocava! Mitja setmana amb una mica d’angines, universitat, treballs, entrenos...de tot! Podríem dir que ha estat una completa completa!

El peu sembla que va a millor, tot i que no s’acaba de curar... la veritat és que no se massa què pensar, si preocupar-me, si no...deixem passar el temps i segur que s’acaba de posar tot bé, o això m’agrada pensar!
Dimarts ja es començaven a notar les primeres “agulletes” de la temporada... i benvingudes siguin!! Ja tenia ganes de notar els braços i les cames que últimament estàven una mica adormits.
La setmana no ha tingut massa cosa d’especial o sigui que us explicaré una cosa que vaig descobrir fa poc (alguns segur que ja fa temps que sabeu que existeix) i que realment m’està ajudant molt en la meva rehabilitació. És el “tub” aquest de la foto. Consisteix en anar-lo passant pels llocs que tens més carregats i apart de ferte un mal considerable és com si ajudés als músculs a relaxar-se. Segur que algú més expert que jo us faria una exposició molt xula de perquè passa això, però jo no ho se... la única cosa que us puc dir és que si teniu la oportunitat de probar-ne algun ho feu.
Per últim dir que ja tinc la primera miniguerra de la temporada a la vista, si tot va bé, la setmana que ve faré la cronoescalada del “Forat del Vent” un port de Cerdanyola on normalment entreno. Ho organitza el triató Cerdanyola i realment la pujada és molt maca... podria dir que fa poc que entreno i bla bla bla... però jo no puc competir sense anar a tope o sigui que nois... a rebentar-nos s’ha dit, sort que es curtet...
Això és tot, després d’un divendres molt tranquilet i agradable comença el primer cap de setmana d’entrenos per Pineda, amb tranquilitat, no fos cas que ens féssim mal!!
Apa cuideu-vos tots!!

CASTELLANO:

Señores, ya tenemos aquí  el fin de semana! Ya era hora! Media semana con un poco de anginas, universidad, trabajos, entrenos....de todo! Podríamos decir que  ha sido una semana completa completa!
El martes ya se empezaban a notar las primeras agujetas de la temporada... y bienvenidas sean!! Ya tenia ganas de notar los brazos y las piernas que ultimamente estaban un poco dormidas.
La semana no ha tenido mucha cosa especial o sea que os explicaré una cosa que descubrí hace poco (algunos de vosotros seguro que ya sabéis que existe) y que a mi me está ayudando mucho con mi rehabilitación. Es el tubo de la foto. Consiste en pasarlo por los sitios en que se esté mas cargado y aparte de hacerte un daño considerable ayuda a relajar los músculos. Seguro que alguien más experto que yo os haría una exposición muy xula diciendo el porqué de todo ésto pero yo no lo se... lo único que os puedo decir es que si teneis la oportunidad lo probéis.
Por último, decir que ya tengo mi primera miniguerra de la temporada a la vista, si todo va bien, la semana que viene haré una cronoescalada en “el Forat del Vent”, un puerto de Cerdanyola donde normalmente entreno. Lo organiza el triatlón Cerdanyola y realmente la subida es muy chula... podría decir que hace poco que entreno y bla bla bla... pero yo no puedo competir sin ir a tope o sea que chicos... a rebentarnos todos se ha dicho, suerte que es cortito...
Ésto es todo, después de un viernes muy tranquilo y agradable empieza el primer fin de semana de entrenos en Pineda, con tanquilidad, no nos vayamos a hacer daño!
Ale, a cuidarse todo el mundo!!