CATALÀ:
Avui he fet un pas endavant. Des del meu punt de vista, tots
els pasos, costin més o menys de fer, són endavant. Aquest, tot i deixar en
part, un mal sabor de boca, també em deixa molt bones experiències aquest últim
any.
Anem a passos i al grà. La temporada que ve no estaré
competint pel Cerdanyola. Només hi havia una opció perquè això passés i s’ha
donat. D’aquesta opció ja en parlarem, ara no és moment.
M’en recordo del primer dia que vaig arribar a les “pistes
d’atletisme” i vaig pensar... mare meva... on ens hem posat... però vaig trigar
poc en veure que, per l’any que m’esperava, no hagués pogut trobar un lloc
millor.
La veritat és que tot van ser sempre ànims i bones paraules
per mi, des del primer dia fins avui mateix, i això, podeu estar ben segurs que
ajuda i molt a l’hora de donar-ho tot. Anessis on anessis, sempre hi havia algú
de l’equip fen un bon crit perquè apretessis el cul o en alguns casos,
recollinme del terra després d’una bona castanya (cosa habitual aquest any...).
La veritat és que no se massa que dir, en el fons vull donar les gàcies a tots,
però crec que hi ha unes quantes persones que es mereixen més.
En primer lloc, el quartet del duató del Prat... els i vaig
aixafar una mica la carrera. Dani, no oblidare la teva cara d’aquell dia! i
suposo que vosaltres no oblidareu el meu cul...peladet peladet jejeje
En segon lloc a en Miquel (com a representant dels “jefes”),
sempre posant-m’ho el màxim de fàcil possible juntament amb l’Albert!
En tercer lloc, a la patidora “number one” de l’equip! Con
todos ustedes... Moooontse Praaaadaaa! seguim en contacte!
Per últim, i en aquest cas, el més important (tremoleu
delinqüents de BCN)... el senyor Marc Baquero, que hi ha sigut sempre, i sempre
és sempre. Ja ens treurem a passejar de tant en tant :) Moltes gràcies.
No m’allargo més, us desitjo tot el millor!
PD: Cerdanyola primera divisio!!! lerelelele!!
Hoy he dado un paso adelante. Desde mi punto de vista, todos
los pasos, cuesten más o menos de dar, són adelante. Éste, aunque en parte deja
un mal sabor de boca, también deja muy buenas experiencias este año.
Vamos a pasos y al grano. La temporada que viene no estaré
compitiendo para el Cerdanyola. Sólamente había una opción para que ésto pasara
y se ha dado. De esta opción ya hablaremos más adelante, ahora no es el
momento.
Me acuerdo del primer día que llegué a la “pistas de
atletismo” i pensé... madre mía... donde me he metido... pero tardé poco en
darme cuenta de que, por el año que me esperaba, no podría haber encontrado un
sitio mejor.
La verdad es que todo fueron siempre ánimos i buenas
palabras, des del primer día hasta hoy mismo, y ésto, podeis estar seguros que
ayuda mucho a la hora de darlo todo. Fueras donde fueras siempre había alguien
del equipo para darte un buen grito para que apretases el culo o, en algunos
casos, recogerte del suelo después de una buena castaña (cosa habitual este
año...). La verdad es que no se que decir, en definitiva quiero dar las grácias
a todos, pero creo que hay unas cuantas personas que se merecen más.
En primer lugar, al cuarteto del duatlón del Prat... les
chafé la carrera. Dani, no olvidaré tu cara aquel día! Y supongo que vosotros
tampoco olvidareis mi culo...peladito peladito jejej
En segundo lugar a Miquel (como representante de los
“jefes”), siempre poniéndomelo lo más fácil posible juntamente con Albert.
En tercer lugar, a la sufridora “number one” del equipo! Con
todos ustedes... Mooontse Praaada! Seguimos en contacto!
Por último, i en este caso, el más importante (temblad
delincuentes de BCN)... el senyor Marc Baquero, que ha estado allí siempre, y
siempre es siempre. Ya nos sacaremos a pasear de vez en cuando :) Muchas grácias.
No me enrollo más, os deseo lo mejor!
PD: Cerdanyola primera división! Lerelelele!!