Diversió i agonia: BATEGOPERTU

Nois i noies...espectacular.

Tot començava ahir a la nit amb un sopar amb tots els  del Club d’atletisme i triatló del Cerdanyola als quals tindré la sort de poder donar un cop de mà en el tema de la natació... que es vagin preparant... jejeje. El sopar es va allargar una mica més del compte i vaig arribar a casa gairebé a les dues, vaig caure fulminat i no vaig ni pensar en la cursa de l’endemà.

7:50 sona el despertador, poso l’automàtic i amb moltes ganes i molta son vaig tirant cap al Tibidabo ja que a les 10 es donaria el tret de sortida de la cursa “Bategopertu”. Només arribar ja es veu ambient. Intento buscar a en Joan i la Virginia amb els que havia quedat i després d’agafar la samarreta i saludar a uns quants companys i coneguts anem amb en Joan trotant fins el primer segment de baixada... arribem i pensem...ens han près el pèl!! Només començar una gran baixada de les que “fan por”!,  preferim no mirar massa cosa més no fós cas que anés a pitjor. Fem uns quants exercicis de tècnica mentre tornem a la zona de sortida i ens preparem.

A les 10 en punt sona el compte enrere;  era la meva segona cursa a peu i la primera “no plana”,  per tant em poso al darrera de Miguel Quesada i Reyes Estévez... realment em costa creure que vaig amb ells encara que siguin els primers 500 metres... a tot això just abans de començar la baixada veig que baixen un pelet el ritme i penso... noi... “de perdidos al río”... els avanço i em tiro sense pensar en res més que en “sobreviure” a allò... va arribar a un punt que no controlava res... però bé, al final arribo sencer al començament del pla. Miro enrere i no veig ningú, el primer que vaig pensar, lògicament, va ser que ja m’havia equivocat de camí, però no!!, un voluntari em va dir que anava tot correcte. Entorn  el Km 2,5 veig que tant en Reyes com en Miguel se m’acosten i poc després en Miguel em passa com una moto...semblava que volés... en Reyes es queda a uns 40 metres meus i així fins gairebé al final, on miro enrere i ja no veig ningú, això em tranquil·litza tot i que gairebé al final veig un atleta que venia fortíssim però no hi ha més recorregut... s’acaba la cursa. Contentíssim però bastant grogui, amb la periostitis “on fire” i mal de tot , intento fer una mica de bona cara... cosa que costa molt en aquell moment. Ajuda un bon habituallament a l’arribada amb uns dònuts que s’agraïen moltíssim i una entrega de premis maquíssima amb Barcelona de fons.

A la tada una mica de piscina a Calella i cap a Sabadell una altre vegada!

Gràcies a tots els que heu animat i organitzat tot això i espero tornar l’any que vé i  acabar una mica més sencer... i tan de bo un lloc més amunt!

PD: se m’estan tancant els ulls, avui no faré traducció perquè tinc moooolta son, si algú no ho entén que m’ho faci saber i jo ho faig... i sinó aquest cop... google translate!! :)

Ba-Tec, Ba-Tec, Ba-Tec!!

CATALÀ:

Bueno bueno... la cosa es comença a posar interessant, després d’uns quants dies amb unes agulletes ben xules tot es comença a posar a lloc. Alguna sortideta amb bici, algun trote pel riu (el qual ja m’ha fet venir una mica de periostitis però... està controlat crec...) i sobretot piscines i piscines. Com es normal, on més ràpid he començat a fer coses ha sigut a l’aigua ja que en aquest medi gairebé no hi ha cap perill de lesiló (només faltaria que ara m’agafessin mals per nedar!!).

Tot i això ja començo a tenir ganes de “enxixar” una mica les cames i per això m’he buscat plans de cap de setmana! Com ja us vaig dir faré la cronoescalada al Forat del Vent a Cerdanyola diumenge però a més a més aprofitant que tenia una mica de “run” dissabte, m’he apuntat a una cursa solidària pels voltants del Tibidabo en favor de les cardiopaties congènites, en tinc moltes ganes i és un motiu que em fa especial il.lusió.

Res més, s’acosten els examens i hi ha feina per donar i regalar! Cuideu-vos tots!

Us deixo l'enllaç de la cursa!  Cursa solidària en favor de les cardiopaties congènites

CASTELLANO:

Bueno bueno... la cosa se empieza a poner interesante, después de unos días con unas interesantes agujetas todo se empieza a poner en su sitio. Alguna salida en bici, algun trote por el río (el cual me ha hecho aparecer un poco de periostitis... la cual creo que esta controlada...) y sobretodo piscinas y piscinas. Como es normal, donde más rápido he empezado a hacer cosas es en el agua ya que es en este medio donde casi no hay posibilidades de lesión (sólo faltaría que ara me cogieran dolores por nadar!!).

Como ya empiezo a tener ganas de “enxixar” un poco las piernas me he buscado planes para el fin de semana. Como ya dije haré la cronoescalada en el Forat del Vent en Cerdanyola el domingo pero a parte de ésto, aprovechando que tenía un poco de “run” el sábado, me he apuntado a una carrera solidaria alrededor del Tibidabo en favor de las cardiopatias congénitas, tengo muchas ganas y este motivo me hace especial ilusión.

Nada más, se hacercan exámenes y hay faena para das y tomar! Cuidaros!

Si però no...

CATALÀ:

Senyors ja tenim el cap de setmana aquí! I ja tocava! Mitja setmana amb una mica d’angines, universitat, treballs, entrenos...de tot! Podríem dir que ha estat una completa completa!

El peu sembla que va a millor, tot i que no s’acaba de curar... la veritat és que no se massa què pensar, si preocupar-me, si no...deixem passar el temps i segur que s’acaba de posar tot bé, o això m’agrada pensar!

Dimarts ja es començaven a notar les primeres “agulletes” de la temporada... i benvingudes siguin!! Ja tenia ganes de notar els braços i les cames que últimament estàven una mica adormits.

La setmana no ha tingut massa cosa d’especial o sigui que us explicaré una cosa que vaig descobrir fa poc (alguns segur que ja fa temps que sabeu que existeix) i que realment m’està ajudant molt en la meva rehabilitació. És el “tub” aquest de la foto. Consisteix en anar-lo passant pels llocs que tens més carregats i apart de ferte un mal considerable és com si ajudés als músculs a relaxar-se. Segur que algú més expert que jo us faria una exposició molt xula de perquè passa això, però jo no ho se... la única cosa que us puc dir és que si teniu la oportunitat de probar-ne algun ho feu.

Per últim dir que ja tinc la primera miniguerra de la temporada a la vista, si tot va bé, la setmana que ve faré la cronoescalada del “Forat del Vent” un port de Cerdanyola on normalment entreno. Ho organitza el triató Cerdanyola i realment la pujada és molt maca... podria dir que fa poc que entreno i bla bla bla... però jo no puc competir sense anar a tope o sigui que nois... a rebentar-nos s’ha dit, sort que es curtet...

Això és tot, després d’un divendres molt tranquilet i agradable comença el primer cap de setmana d’entrenos per Pineda, amb tranquilitat, no fos cas que ens féssim mal!!

Apa cuideu-vos tots!!

CASTELLANO:

Señores, ya tenemos aquí  el fin de semana! Ya era hora! Media semana con un poco de anginas, universidad, trabajos, entrenos....de todo! Podríamos decir que  ha sido una semana completa completa!

El martes ya se empezaban a notar las primeras agujetas de la temporada... y bienvenidas sean!! Ya tenia ganas de notar los brazos y las piernas que ultimamente estaban un poco dormidas.

La semana no ha tenido mucha cosa especial o sea que os explicaré una cosa que descubrí hace poco (algunos de vosotros seguro que ya sabéis que existe) y que a mi me está ayudando mucho con mi rehabilitación. Es el tubo de la foto. Consiste en pasarlo por los sitios en que se esté mas cargado y aparte de hacerte un daño considerable ayuda a relajar los músculos. Seguro que alguien más experto que yo os haría una exposición muy xula diciendo el porqué de todo ésto pero yo no lo se... lo único que os puedo decir es que si teneis la oportunidad lo probéis.

Por último, decir que ya tengo mi primera miniguerra de la temporada a la vista, si todo va bien, la semana que viene haré una cronoescalada en “el Forat del Vent”, un puerto de Cerdanyola donde normalmente entreno. Lo organiza el triatlón Cerdanyola y realmente la subida es muy chula... podría decir que hace poco que entreno y bla bla bla... pero yo no puedo competir sin ir a tope o sea que chicos... a rebentarnos todos se ha dicho, suerte que es cortito...

Ésto es todo, después de un viernes muy tranquilo y agradable empieza el primer fin de semana de entrenos en Pineda, con tanquilidad, no nos vayamos a hacer daño!

Ale, a cuidarse todo el mundo!!

Pont complet!

CATALÀ:

Senyors, la cosa ja està en marxa!! Encara no em donat gas però els motors ja estan encesos.

El diumenge ha començat exactament igual que acabava dissabte, enganxat al portàtil mirant l’Ironman de Hawai. Està clar que com més t’esforces en alguna cosa, més gran és la felicitat quan l’aconsegueixes i aquella colla de bèsties s’hi havien esforçat molt! Tot i això... no se perquè... crec que Hawai l’any vinent serà encara més interessant jejeje

De bon matí... o millor dit, de bon migia agafavem la bicicleta amb una de les noies que més m’ha vist patir esportivament parlant, l’Anna Flaquer amb la que hem compartit ben bé 10 anyets d’entrenos de natació a Calella. Hem fet una sortida molt tranquila enganxats a un grupet d’avis que a aquelles hores ja tornaven de fer l’esmorzar, ha sigut realment entretingut...són uns picats!!

A l’arribar, un bon dinar i una tarda de relax, de les que et dónen l’energia necessària per aguantar ben bé fins dijous a la tarda o divendres! Amb les piles carregades i ja a Sabadell toca desfer maletes i mentalitzar-se, que després d’un pont d’aquest estil tornar a la rutina acadèmica sempre fa una mica de mal!

Per acabar volia comentar-vos als que us interessi que els dies 2,3 i 4 de novembre a Tossa de Mar en Miquel Blanchart juntament amb Wefeel monten un training camp que té molt bona pinta. Jo, sens dubte (sempre que el mister li sembli bé), hi treuré el cap. No us ho podeu perdre: bueno, bonito i barato jeje Si us interessa envie-me un facebook a mi o contacteu amb wefeel (wefeel sport).

Bona setmana a tothom!

CASTELLANO:

Señores, la cosa ya está en marcha! Aunque no hayamos dado gas los motores ya están encendidos.

El domingo ha empezado exactamente igual que terminó el sabado, pegado al portátil mirando el Ironman de Hawai. Está claro que como más te esfurzas en algo más feliz eres cuando lo consigues y todas esas béstias se habían esforzado y mucho! Todo y ello... no se porqué... me da a mi que el año que viene aun va a ser más interesante jejeje

De buena mañana... o mejor dicho, de buen mediodia cogemos la bici con una de las chicas que más me ha visto sufrir deportivamente hablando, Anna Flaquer, con la que he compartido unos 10 años de entrenos de natación en Calella. Hemos hecho una salida muy tranquila pegados a un grupito de abuelos que a esas horas ya volvían de desayunar, ha sido realmente entretenido... son unos picados!!

Al llegar, una buena comida y tarde de relax, de las que te dan la energia necesaria para aguantar mínimo hasta el jueves por la tarde o el viernes! Con las pilas cargadas y ya en Sabadell toca deshacer maletas y mentalizarse, que después de un puente de este estilo volver a la rutina académica siempre duele un poco!

Para terminar quería comentar a los que os interese que los días 2,3 y 4 de noviembre en Tossa de Mar, Miquel Blanchart juntamente con Wefeel montan un training camp que tiene muy buena pinta. Yo, sin duda (siempre que el mister me deje) iré a sacar la cabeza. No os lo podéis perder, bueno, bonito y barato jeje

Buena semana a todo el mundo!

ready...steady...GO!!

CATALÀ:

Bueno... comencem o què?

Això ha sigut la meva autopregunta de cada matí des de fa ben bé una setmana i mitja. La resposta dia si dia també era... no!!! ja sé que sóc un ansiós que no pot estar sense fer res però realment ha sigut molt extrany aixecarme i anar directament a la universitat sense passar per la piscina.

Tot i això, cal dir que no he desaprofitat el temps, gens ni mica. He començat la universitat tranquilament, he sortit amb els amics, he vist gent que feia molt (per no dir massa) que no veia, he carregat piles i m’he aburrit, cosa que de tant en tant també està bé. A més a més he dedicat tots els meus esforços a rehabilitar el peu que ens ha portat tants mal de caps a final de temporada... i sembla que ho he aconseguit tot i que no estic al 100% encara.

Un cop situats dins del nou curs ha arribat el moment de començar a divertir-nos una mica! Dilluns començo els entrenos, amb molta ilusió i ganes però amb cap, no fos cas que ens féssim mal.

Pel que fa al club on competiré aquest any, com alguns ja sabeu, será... bé de fet no té nom oficial encara, o si més no, no el sé. En Miquel, el meu entrenador amb la empresa Wefeel monta un petit equip amb la gent a qui entrena i jo en formaré part. Confio plenament amb el míster i com ja vaig dir en l’anterior entrada, era la única opció de que marxés del Cerdanyola. Em fa molta il.lusió ja que estic segur que farem un equip molt maco i ens podrem ajudar moltíssim.

Finalment, m’agradaria agraïr a Tri&du la confiança que havia dipositat en mi, tot i que els projectes no s’han pogut acabar de fer degut al canvi d’equip són una gran botiga i uns grans professionals.

PD: a partir d’ara la intenció és que el blog arrenqui de nou... esperem poder portar-ho tot i que no us aburriu gaire els pocs que us pareu a xafardejar!

CASTELLANO:

Bueno... empezamos o qué?

Ésta ha sido mi autopregunta cada día por la mañana desde hace mas o menos una semana y media. La respuesta día si día también era... no!! ya sé que soy un ansioso que no puede estar sin hacer nada pero realmente ha sido muy extraño levantarme e ir a la universidad sin pasar por la piscina.

Hace falta decir, pero, que no he desaprovechado el tiempo, nada de nada. He empezado la universidad tranquilamente, he salido con mis amigos, he visto gente que hacía mucho (por no decir demasiado) que no veía, he cargado pilas y me he aburrido, cosa que de vez en cuando no esta tan mal. Además he dedicado todos mis esfuerzos en rehabilitar el pie que tantos dolores de cabeza nos hizo pasar a final de temporada... y parece que lo he conseguido aunque todavía no estoy al 100%.

Una vez situados dentro del nuevo curso ha llegado el momento de empezar a divertirnos un poco! El lunes empiezo los entrenamientos, con mucha ilusión y ganas pero con cabeza, no nos vayamos a lesionar.

Respecto al club donde competiré este año, como algunos ya sabéis, sera...bueno, de hecho no tiene nombre oficial aún, o como mínimo, yo no lo sé. Miquel, mi entrenador, conjuntamente con la empresa wefeel monta un pequeño equipo con la gente a la que entrena y yo formaré parte de él. Confío plenamente en el míster y como ya dije en la anterior entrada, era la única opción de que me fuera del Cerdanyola. Me hace mucha ilusión ya que estoy seguro de que formaremos un equipo muy majo y nos podremos ayudar muchísimo.

Finalmente, me gustaría agradecer a Tri&du la confianza que habían dipositado en mi, aunque nuestros proyectos no se hayan podido llebar a cabo debido al cambio de equipo, son una gran tienda i unos grandes profesionales.

PD: a partir de ahora la intención es que el blog arranque de nuevo... esperemos poder hacerlo todo y que no os aburráis demasiado los pocos que os paréis a xafardear.